Davant els darrers esdeveniments ocorreguts en relació a les Universitats Públiques i al sector educatiu, la comunitat educativa diem prou, no ens deixarem trepitjar.

Des de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública ens fem ressò de les darreres notícies publicades per el diari El País, relacionades amb les mobilitzacions contra el procés de privatització que viu la Universitat, així com sobre les proves de sel·lecció de funcionaris docents de la Comunitat de Madrid. Concretament, ens referim a la notícia publicada el 9 de març a l’edició de Catalunya[1], escrita per Rebeca Carranco, amb el títol “Los mossos evitaron detener estudiantes en la marcha del 28 de febrero” i a la del 14 de març a la secció Sociedad[2], escrita per Pilar Álvarez, amb el títol “Maestros suspensos en primaria”.

A la primera notícia es parla d’una tesi sostinguda per el cos dels Mossos d’Esquadra, la qual pren en consideració que: el objetivo de algunos de los manifestantes era propiciar el mayor número posible de detenciones, para así alimentar la imagen de una policía represiva. Lo que a su vez ayudaría a calentar una primavera que puede ser conflictiva socialmente, … Davant les consultes fetes a la policia, ens preguntem perquè el diari El País no relaciona les actuacions dels agents amb les ferides causades durant les càrregues, quan moltes manifestants van ser perseguides per la brutal actuació de la Brigada Mòbil. El diari tampoc parla  de la praxis policial durant aquell dia i els anteriors, que recorden el franquisme: identificacions a porta de les facultats, agents de paisà fent fotografies d’amagat a les classes al carrer, amenaces administratives, reunions amb equips de govern per assenyalar estudiants segons l’afiliació política, etc.

De la mateixa manera, tant el cos de policia com les tesis comunicatives de la Conselleria d’Interior, expliquen que els milers d’estudiants buscaven un gran nombre de detinguts, com si tals detencions responguessin a una provocació personal per part del col·lectiu. D’altra banda, s’esmenta l’endegament de la campanya “No ens identifiquem” impulsada per Rereguarda en Moviment, com si hagués de ser estrenada en aquesta mobilització i formés part d’una “fórmula de provocació” cap a la policia. Ens sorprèn la falta de contrastació i rigor de l’informatiu, ja que els mitjans no s’han posat  en contacte amb la Plataforma Solidària en cap moment, ni esmenta les fonts per les quals gosa afirmar que es fessin reunions les nits anteriors a la marxa per a preparar tals actes de desobediència.

De fet, donem el nostre agraïment a Reraguarda Moviment per col·laborar de forma altruïsta i desinteressada en la defensa dels drets personals d’aquelles persones que es mobilitzen per el bé comú, que d’un temps ençà són represaliades injustificadament per les estructures del poder. Les campanyes impulsades per les treballadores i estudiants de les Universitats Públiques catalanes són de defensa dels drets col·lectius, no tenim cap necessitat de provocar repressió, de repressions  i explotacions ja en vivim moltes. La imatge d’una policia repressiva és condició indisociable d’aquells que mitjançant la força bruta i la violència, frenen les propostes de llibertat i solidaritat social. No ens ve gens de gust que ens detinguin, que ens peguin, o que ens posin multes per defensar el que és nostre. Que quedi clar.

A la segona notícia, s’anuncia que la gran majoria d’aspirants a les places de professor de la Comunitat de Madrid no supera les “proves de coneixement” de les oposicions a mestre de l’Escola Pública. Des del principi, El País corrobora les dades oficials donades per la Consejería de Educación, Juventud y Deportes, donant per fet, amb un llenguatge sensacionalista, que la majoria del col·lectiu docent de primària i secundària és incompetent per a les tasques professionals a realitzar. Si bé es resumeix la resposta donada per part dels sindicats a les informacions donades, tampoc es contrasta amb les dades totalment accesibles dels exercicics pressupostaris anteriors, sobre l’escassetat de finançament intencionada que ha patit el sistema públic educatiu en els darrers anys. No obstant això, es fa una àmplia descripció de les dades obtingudes per l’informe oficial, deixant entendre de forma esbiaixada que la culpa del mal funcionament de les escoles és dels docents. Per més inri, s’acaba la notícia fent un repàs de la trajectòria dels projectes de reforma dels processos de sel·lecció, en els quals prima la nota d’un examen per sobre de l’experiència, sense tenir en compte cap altra capacitat sel·lectiva més que la de memoritzar dades i vomitar-les a un examen.

Des de la PUDUP defensem la construcció d’un sistema educatiu amb fórmules pedagògiques inclusives i integradores de totes les capacitats humanes; sabem doncs que tal notícia respon als objectius del govern central d’insultar i embrutar la imatge d’un col·lectiu exemplar, que no és responsable dels plans educatius adoctrinadors que se’ls obliga a aplicar des del poder. Es tracta d’una estrtègia política de criminalització sobre els agents que lluiten per la defensa d’allò públic en un clima de conflicte latent a punt d’esclatar per les condicions dels interins. Sota arguments basats en estereotips i prejudicis fonamentalistes, pretenen aplicar programes educatius dirigits a l’eficiència econòmica, que han de ser la punta de llança dels que s’apliquin a la resta de l’Estat. Tal deriva mercantilista, és la sol·licitada per agrupacions empresarials preparades per cobrir els espais buits que deixi la destrucció de l’educació pública, tal i com s’està impulsant des dels governs centrals i autonòmics. Una vegada més, l’interès d’uns quants s’imposa per sobre de les necessitats de les classes populars.

Amb tot, denunciem el clar esbiaix d’opinió del diari així com de la major part dels mitjans de comunicació, que fan el joc als poders fàctics per a mantenir les estructures de poder sobre les víctimes finals de la crisi, les persones treballadores. I és tant per la falta de contrastació de la informació en la recerca de les fonts com per obviar les conseqüències materials de les accions del agents dels poders executiu i legislatiu durant les seves actuacions anteriors, que sospitem de la seva veracitat. En una època en què les diferències socials es fan més evidents que mai, els mitjans de comunicació de masses finançats per corporacions empresarials, estretament relacionades amb els principals partits polítics, participen del procés de confusió de la ciutadania afectada, a la vegada que fomenten l’estigmatització dels agents socials que lluiten pel canvi. Ja fa temps que no es denuncia ni s’esmenta el llarg procés de depauperació que està patint el sector públic en general, així com tampoc es parla del creixent control policial que estem patint als carrers, facultats i centres de treball. L’omissió interessada de l’evolució històrica de les formes d’actuar dels òrgans de govern fomenta la ignorància entre els lectors.

El propassat dijous 14 de març es va dur a terme una marxa de torxes pel centre de Barcelona que va estar acompanyada per un ampli desplegament policial, tot i el caràcter pacífic de la trobada. La manifestació va ser un èxit, tot demostrant que la flama de la lluita ilumina l’esperança del poble d’assolir una educació corresposa als vertaders criteris d’igualtat social, solidaritat mútua i llibertat col·lectiva. A la vegada, cal dir que el seguiment de les grans corporacions mediàtiques va ser escàs comparat amb la marxa del dia 28, dia en què es va aprofitar per atacar al col·lectiu tot parlant de la crema de mobiliari urbà, sortint a les portades de diversos diaris. Es donava un protagonisme exagerat als aldarulls, així com a les versions sobre el seguiment de la vaga de la Conselleria d’Universitats, mentre es dedicava poc més d’un paràgraf als motius de les reivindicacions i no es demanaven dades a la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública, sabent que la vaga tingué un èxit sense precedents en el seu seguiment arreu dels Països Catalans.

Tot això fa pensar que no hi ha un interès real per informar equànimament sobre els motius i les necessitats de l’estudiantat i la classe treballadora universitària. Sembla que sols es cerquen oportunitats per a tergiversar els missatges donats, que es vulgui criminalitzar a la població que voluntàriament es dedica a defensar els béns públics que tant han costat d’aconseguir. S’estan obviant les reivindicacions legítimes de les classes populars, les de les que aconsegueixen dedicar el seu esforç a construir una educació per a totes les persones, i no per a les necessitats del mercat. Són còmplices i causants de la barbàrie quan escriuen articles periodístics centrats en sobredimensionar i exagerar la condemna a la violència simbòlica, mentre encobreixen i defensen de sotamà la violència estructural, mantenint en la impunitat als culpables d’aquest genocidi financer.

El passat 15 de març es va traslladar el Consell de Govern de la Universitat Politècnica de Catalunya al recinte de la UPC School de Poblenou per tal d’evitar-ne les legítimes protestes convocades en forma de concentració davant del rectorat, lloc on en principi havia de cel·lebrar-se el Consell de Govern. El canvi de lloc va permetre que nombroses Brigades Mòbils dels Mossos d’Esquadra blindessin les entrades impedint qualsevol demostració de desacord. Els principals motius de les reivindicacions són que, en primer lloc, al Consell de Govern es va aprovar el primer Expedient de Regulació d’Ocupació de les Universitats Públiques Catalanes, amb el qual s’acomiadaran 90 treballadores interines de Personal d’Administració i Serveis i 250 professores i investigadores amb contracte laboral i d’associades. En segon lloc, també es van aprovar unes retallades del 40% dels pressupostos procedents tant del govern central com de l’autonòmic. Tant l’ERO com les retallades han estat aprovades per un Consell de Govern desfassat, ja que no s’ha constituït el nou Consell de Govern després de les darreres elecions, pel que gran part dels membres ja no són Claustrals. Els Claustrals electes van recollir més d’un terç de les signatures necessàries segons els estatuts del Claustre per a demanar la dimissió del rector, Antoni Giró, i convocar eleccions anticipades al rectorat, però es va desestimar la petició adduïnt a la “no constitució del Claustre”. D’altra banda, també es va denegar la moció de censura presentada pels representants d’estudiants per a nomenar un nou president del Consell Social, ja que l’actual, Joaquim Boixareu, va finalitzar el seu mandat el passat mes de juny, a més d’estar imputat pel Cas Noós per desviar diner públic a paradisos fiscals.

És per aquest motiu i tota la resta, que la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública convoquem una tancada a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona en senyal de protesta per aquest menyspreu als drets dels treballadors i als mecanismes democràtics llargament forjats per la societat. No podem tolerar que es sacrifiquin 340 llocs de treball per a mantenir a un empresari corrupte a un lloc de decisió política d’un sector públic estratègic com el de la Universitat. De la mateixa manera, sabem que la Universitat Politècnica de Catalunya és capdavantera en l’aplicació dels plans de privatització encoberta del sector públic, amb el darrer Pla de Viabilitat, pel que serà un referent per a la resta de governs, equips rectorals i Consells Socials. La impugnació simbòlica i material de les seves decisions és un gest necessari per a frenar l’avenç de la doctrina del xoc neoliberal, el cop d’estat financer.

Aquest dilluns 18 de març, totes a la tancada de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona!

 

Plaça. Universitat, rectorat UB. Assemblea a les 20h.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en retallades. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s